Acabo de veure al Telenotícies una informació que mai hagués pensat que veuria als mitjans. La Comissió Global de polítiques sobre drogues que es reuneix avui a Nova York ha manifestat que ja va sent hora de canviar radicalment la política i forma de lluitar-hi. Aquesta comissió està formada per ex presidents i grans personalitats i el seu informe parla de regularitzar l’ús d’algunes substàncies prohibides com la marihuana i de descriminalitzar els consumidors i petits traficants.
Desde fa molt temps tinc seriosos dubtes de la política que s’aplica en contra de la droga i els seus efectes, el consum il·legal és una autèntica xacra per a la nostra societat ja que comporta delinqüència, malalties, misèria humana, diner negre i grans desigualtats. Qui cau al món de la droga té molts números per no ensortir-se’n, les drogues no són controlades sanitàriament d’una manera legal de manera que constitueixen una seriosa amenaça per la salut pública, si el circuit de consum fos legal i controlat s’evitarien moltes morts. Ja no parlem de la de la vessant delictiva i el gran dispendi que representa per a l’administració pública -efectius i mitjans policials, justícia, sistema penitenciari i fins i tot l’exèrcit a molts països.
Sé que no és un tema fàcil, però ja portem massa temps suportant el gran perjudici que la droga ens causa , és hora d’actuar en conseqüència i amb valentia apostant per a una nova estratègia i penso que ara comencem a veure la llum, evidentment que la droga i el seu consum seguirà existint però evitarem que podreixi del tot la nostra societat, sempre recordaré aquella impactant pel.lícula Traffic a la que podíem veure el consum de droga i les seves conseqüències des de totes les seves vessants.

Si arribeu a la ciutat amb una mica de consciència del que aneu a visitar o veure, de ben segur que Berlín no us “defraudarà”, ara que estic de tornada em pregunto que deuen pensar el seus habitants de la seva ciutat i la seva història, dues grans guerres i fets com l’Holocaust no poden ser motiu d’orgull, a pessar de tot admiro els berlinesos i per extensió als alemanys per la seva capacitat de superació, treball i recuperació de la dignitat perduda, això es pot veure a tota la ciutat que com “Au Fènix” ha nascut de nou de les seves pròpies cendres.
Imprescindible visitar la Porta de Brandemburg a la que s’arriba a través de “Unter den Linden” espaiosa avinguda amb un passeig central, i el seu voltant: Parlament, Tiergarden i la propera plaça a la que trobem el Memorial de l’Holocaust consistent en 2711 blocs de formigó col.locats en files i columnes recordant un cementiri, obra del artista Peter Eiseman i que donen un homenatge a totes les víctimes de l’Holocaust nazista, tot plegat molt colpidor.
Encara que trobem a tota la ciutat molts trets reclacionats amb la guerra i les seves conseqüències també trobem racons per gaudir de les vistes -torre de la TV, cúpula del Reichstag- la visió de monuments -Catedral- i la contemplació d’impressionants museus com el Museu de Pérgamo, impressiona veure a dins d’aquell gran espai aquelles restes d’antigues ciutats com Babilonia o Mileto que han arribat fins a nosaltres a través de la feina dels arqueòlegs alemanys del segle passat -preservació del patrimoni cultural de la humanitat? expoli?…-
També trobem espai per la història recent, podem visitar les restes de l’antic mur recentment “repintat” pels seus artistes originals -East Side Galery- les seves pintures expressen la il-lusió per la nova etapa que estava a punt d’obrir-se, quan ets allà es fa difícil imaginar la divisió radical de la ciutat en dues parts totalment oposades abans del 1989. Per descomptat que em deixo llocs i espais per anomenar i comentar, la intenció era donar una petita pinzellada de Berlín i sobre tot fer constar que han sigut quatre dies per visitar la ciutat intensament amb els amics, que hem rigut, ens em cansat i que sobre tot hem pasat molts bons moments, el llistó ha quedat molt alt per preparar el viatge de la propera primavera, alguna idea?

Per què ens agrada tant parlar del temps? és curiós. Els canvis meteorològics ens treuen de l’ensopiment i són un revulsiu per renovar el nostre interès vital. Aquests dies passats en han regalat estones d’intenses pluges, sols esmorteïts i ventades furioses, tot plegat fa que ens sentim més vius, no sentiu un especial plaer al olorar la terra mullada per la pluja? I que em dieu quan tot just esteu agafant la son , escolteu les gotes de pluja caure al carrer?
Us deixo una foto impagable d’un doble arc de Sant Martí agafat “in fraganti”