Haig de confessar que no sóc creient però si que penso que és necessari creure en alguna cosa, si més no, pensar que estem de pas i que quan tot s’acavi al nostre recorregut vital, puc ser hi ha alguna cosa més, si no quin sentit té tot plegat?. de fet, admiro a la gent que professsa una creença i que se la pren seriosament. A la nostra societat els psicòlegs cada vagada tenen més transcendència, i no m’estranya, fa molt temps que em perdut el nord espiritual i emocional i en moments de feblesa uns dels nostres recursos es anar a ca’l psicòleg; que consti que no tinc res en contra d’aquest col.lectiu, amb aquesta entrada vull anar a parar a un altre lloc. Magradaria fer una reflexió sobre el paper i presència de les religions al nostre temps.
Em crida molt l’atenció la poca sintonia del catòlics en general amb la seva Església, aquell comentari tant escoltat de “jo crec en Déu però no en els capellans” és molt habitual, l’Església catòlica i la seva organització sembla que visqui d’esquena als seus fidels i tenim exemples molt recents, encara se’n parla de la discrepància de l’Església amb tota mena de mètodes anticonceptius. No crec que el fet religiós estigui de capa caiguda, només cal anar a l’altre banda del Planeta, als Estats Units els fidels de tota mena de religions són milions i milions i podem trobar moltes religons o sectes si us sembla més be aquest nom. Això em fa pensar que el kit de la qüestió està en la pròpìa organització jeràrquica de les esglésies, la gran majoria d’aquestes “sectes” americanes no tenen quasi bé cap tipus de jerarquia, això fa que els fidels tingun una sensació de més proximitat amb la seva esglèsia. Pensem que Estats Units és el país més avançat, no és curiós que tanta gent es confessi creient i practicant de tota mena de creences?, un bon exemple el varem tenir les últimes eleccions, les referències religioses dels seus polítics eren constants. És el gremi de psicòlegs americans és tant nombrós com el d’aquí? , m’agradia conèixer aquesta dada.
Espailocal 
Em primer lugar saludos. ahora entramos en tema, no sabia que te llamaba la atancion este tema, pero si quieres y te animas , tu predicas y yo paso la cesta o viveversa, no es broma, solo herido echarle un vistazo que hacia meses que no lo he mirado y de vez encuando me gusta. me voy a la cama que ya son las 3 y 20 ya mirare con mas detenimiento, porque ahora a esta hora puedo confundir hasta las el sentido de las palabras,
Un beso majote
Benvingut/@ Niki, me n’elegro de trobar-te de nou al bloc, tú tens la pilota, a veure què et sembla.
Salut