Estic llegint un article a La Vanguardia que trobo molt interessant i que parla de les noves formes de pelegrinatge, camins de Santiago, antics camps de concentració, etc. Es ben cert que l’esperit necessita viatjar, ja sigui d’una manera real o “virtual”, pregant o meditant. I aquí vinculo aquesta reflexió amb una anterior entrada Cabòries sobre el fet religiós Com be diu l’article, estem necessitats d’un cert misticisme a les nostres vides, tenim un gran component espiritual dins nostre i de tant en tant ens hem de “deixar anar” i crec que molt més la gent com jo que no és gens religiosa. Qualsevol moment de la vida és bo per engegar un viatge iniciàtic i connectar amb la part més transcendental de nosaltres.
