Patti Smith, ha passat un tifó pel Palau

patti smithpatti bnpatti sepi

Ara si que puc morir tranquil. Vaig anar a veure la Patti al Palau de la Música i encara estic en estat de xoc. Quanta energia té aquesta dona! seixanta-sis anys i en plena forma.
Amb un mínim grup de músics de 5 persones va portar a terme un concert de factura insuperable fent un especial èmfasi en el seu últim àlbum “Banga” considerat el millor després de “Horses” cosa que corroboro. Potser vaig trobar a faltar alguns grans clàssics i alguns temes del més “canyeros” però entenc que el format acústic de la banda era molt adient amb el repertori.
La Patti Smith va estar fantàstica en tot moment, encara conserva aquella veu que la fa tant especial una veu salvatge i inclassificable amb potència i majestuositat. En tot moment va establir un estret vincle amb el públic, el Palau és un lloc amb un magnetisme especial i aquest magnetisme va estar al servei de la gran diva. A partir de la segona mitat del concert no es va veure ningú assegut a la seva cadira, alló va esdevenir una estreta comunió amb la Patti, tothom aixecat cantant i ballant els seus temes. Van haver dos moments apoteòsics, el primer amb “Land” l’icònic tema de “Horses” que va acabar fusionant magníficament amb “Gloria” i l’altre al final amb “People have the power”. La Patti Smith va ser la gran sacerdotessa d’un gran ritual de Rock & Roll, el millor que s’ha fet a Barcelona en molt de temps, i jo he pogut ser testimoni. Visca la Patti!

en → es
Que
en → es
,
en → es
assegut
en → es
Comunio

Drogues, és hora de posar fil a l’agulla

Acabo de veure al Telenotícies una informació que mai hagués pensat que veuria als mitjans. La Comissió Global de polítiques sobre drogues que es reuneix avui a Nova York ha manifestat que ja va sent hora de canviar radicalment la política i forma de lluitar-hi. Aquesta comissió està formada per ex presidents i grans personalitats i el seu informe parla de regularitzar l’ús d’algunes substàncies prohibides com la marihuana i de descriminalitzar els consumidors i petits traficants.
Desde fa molt temps tinc seriosos dubtes de la política que s’aplica en contra de la droga i els seus efectes, el consum il·legal és una autèntica xacra per a la nostra societat ja que comporta delinqüència, malalties, misèria humana, diner negre i grans desigualtats. Qui cau al món de la droga té molts números per no ensortir-se’n, les drogues no són controlades sanitàriament d’una manera legal de manera que constitueixen una seriosa amenaça per la salut pública, si el circuit de consum fos legal i controlat s’evitarien moltes morts. Ja no parlem de la de la vessant delictiva i el gran dispendi que representa per a l’administració pública -efectius i mitjans policials, justícia, sistema penitenciari i fins i tot l’exèrcit a molts països.
Sé que no és un tema fàcil, però ja portem massa temps suportant el gran perjudici que la droga ens causa , és hora d’actuar en conseqüència i amb valentia apostant per a una nova estratègia i penso que ara comencem a veure la llum, evidentment que la droga i el seu consum seguirà existint però evitarem que podreixi del tot la nostra societat, sempre recordaré aquella impactant pel.lícula Traffic a la que podíem veure el consum de droga i les seves conseqüències des de totes les seves vessants.

És maco Berlín?

Si arribeu a la ciutat amb una mica de consciència del que aneu a visitar o veure, de ben segur que Berlín no us “defraudarà”, ara que estic de tornada em pregunto que deuen pensar el seus habitants de la seva ciutat i la seva història, dues grans guerres i fets com l’Holocaust no poden ser motiu d’orgull, a pessar de tot admiro els berlinesos i per extensió als alemanys per la seva capacitat de superació, treball i recuperació de la dignitat perduda, això es pot veure a tota la ciutat que com “Au Fènix” ha nascut de nou de les seves pròpies cendres.
Imprescindible visitar la Porta de Brandemburg a la que s’arriba a través de “Unter den Linden” espaiosa avinguda amb un passeig central, i el seu voltant: Parlament, Tiergarden i la propera plaça a la que trobem el Memorial de l’Holocaust consistent en 2711 blocs de formigó col.locats en files i columnes recordant un cementiri, obra del artista Peter Eiseman i que donen un homenatge a totes les víctimes de l’Holocaust nazista, tot plegat molt colpidor.
Encara que trobem a tota la ciutat molts trets reclacionats amb la guerra i les seves conseqüències també trobem racons per gaudir de les vistes -torre de la TV, cúpula del Reichstag- la visió de monuments -Catedral- i la contemplació d’impressionants museus com el Museu de Pérgamo, impressiona veure a dins d’aquell gran espai aquelles restes d’antigues ciutats com Babilonia o Mileto que han arribat fins a nosaltres a través de la feina dels arqueòlegs alemanys del segle passat -preservació del patrimoni cultural de la humanitat? expoli?…-
També trobem espai per la història recent, podem visitar les restes de l’antic mur recentment “repintat” pels seus artistes originals -East Side Galery- les seves pintures expressen la il-lusió per la nova etapa que estava a punt d’obrir-se, quan ets allà es fa difícil imaginar la divisió radical de la ciutat en dues parts totalment oposades abans del 1989. Per descomptat que em deixo llocs i espais per anomenar i comentar, la intenció era donar una petita pinzellada de Berlín i sobre tot fer constar que han sigut quatre dies per visitar la ciutat intensament amb els amics, que hem rigut, ens em cansat i que sobre tot hem pasat molts bons moments, el llistó ha quedat molt alt per preparar el viatge de la propera primavera, alguna idea?

Eastwood, el cinema és ell

He vist unes quantes pel.lícules de’n Clint Eastwood i s’ha convertir per a mi en un referent de primer nivell, encara recordo “Gran Torino” demolidora, impactant, amb un Clint Eastwood ja gran però en plenitud de condicions.
“Mas allá de la vida” no és una de les seves millors pel.lícules però jo he sortit del cine amb la sensació d’haver viscut una experiència transcendental i emocional intensa, Eastwood és un mestre “tocant la fibra”. Llarga vida al mestre!

Saltejat de verduretes amb formatge de cabra

Avui toca recepta, acabo de sopar aquest senzill i deliciós platet. Agafeu una bossa d’aquestes que venen als súpers i que porten verdures tallades per saltejar, les tireu a la paella amb una mica d’oli verge d’oliva i les saltegeu a foc potent remenant sovint, si ho feu en un wok, millor. A última hora afegiu sal gruixuda i ho passeu al plat. poseu a sobre les rodanxes de formatge de cabra i tireu al damunt una mica de pebre vermell dolç, doneu-li a tot plegat un toc d’oli verge i decoreu amb llesques de pa. Bon profit!

Cap a unes noves formes de consum

He estat mirant una part del documental que feien a la 2 sobre l’obsolescència programada de tot allò que actualment es consumeix sobre tot aparells elèctrics i electrònics. Cada vegada duren menys, sembla ser que hi ha una raó de fons que fa que els fabricants facin que aquests estris tinguin des de  que neixen una curta vida, una durada limitada per fer rutllar la roda del consumisme sense fre.
És puc ser el moment de dir “prou” a tot això, el medi ambient i el creixement sostenible ens ho agrairan. Això aniria associat a uns hàbits de compra responsables i raonables, tot encaminat a preservar el planeta i la nostra qualitat de vida sense dependre tant dels objectes i màquines.
Per començar podríeu informar-vos una mica sobre el decreixement, filosofia molt vinculada a tot el que hem parlat.

 

El viatge iniciàtic

Estic llegint un article a La Vanguardia que trobo molt interessant i que parla de les noves formes de pelegrinatge, camins de Santiago, antics camps de concentració, etc. Es ben cert que l’esperit necessita viatjar, ja sigui d’una manera real o “virtual”, pregant o meditant. I aquí vinculo aquesta reflexió amb una anterior entrada Cabòries sobre el fet religiós Com be diu l’article, estem necessitats d’un cert misticisme a les nostres vides, tenim un gran component espiritual dins nostre i de tant en tant ens hem de “deixar anar” i crec que molt més la gent com jo que no és gens religiosa. Qualsevol moment de la vida és bo per engegar un viatge iniciàtic i connectar amb la part més transcendental de nosaltres.

Berlín, rertrobada d’amics

Pot ser que l’edat jugui males passades i que m’estovi el cervell, és possible, però cada dia que passa dono més importància al valor de l’amistat i jo, puc dir que tinc un petit grup d’amics als que estimo i aprecio i que de retruc ells m’ho retornen. tinc la necessitat de escriure-ho ja que aquestes coses es pensen però poques vegades es diuen, formen part de les obvietats, tot i així, aquí deixo constància. En aquesta vida totes les coses que tenen autèntic valor s’han de cuidar i fer créixer i això és el que intento fer.
En fa molta il·lusió fer altra vegada un viatge tots plegats, aquest cop a Berlín, quatre parelletes patejant la ciutat i gaudint de quatre dies desconnectats de la rutina. Quin serà el proper destí?