Patti Smith, ha passat un tifó pel Palau

patti smithpatti bnpatti sepi

Ara si que puc morir tranquil. Vaig anar a veure la Patti al Palau de la Música i encara estic en estat de xoc. Quanta energia té aquesta dona! seixanta-sis anys i en plena forma.
Amb un mínim grup de músics de 5 persones va portar a terme un concert de factura insuperable fent un especial èmfasi en el seu últim àlbum “Banga” considerat el millor després de “Horses” cosa que corroboro. Potser vaig trobar a faltar alguns grans clàssics i alguns temes del més “canyeros” però entenc que el format acústic de la banda era molt adient amb el repertori.
La Patti Smith va estar fantàstica en tot moment, encara conserva aquella veu que la fa tant especial una veu salvatge i inclassificable amb potència i majestuositat. En tot moment va establir un estret vincle amb el públic, el Palau és un lloc amb un magnetisme especial i aquest magnetisme va estar al servei de la gran diva. A partir de la segona mitat del concert no es va veure ningú assegut a la seva cadira, alló va esdevenir una estreta comunió amb la Patti, tothom aixecat cantant i ballant els seus temes. Van haver dos moments apoteòsics, el primer amb “Land” l’icònic tema de “Horses” que va acabar fusionant magníficament amb “Gloria” i l’altre al final amb “People have the power”. La Patti Smith va ser la gran sacerdotessa d’un gran ritual de Rock & Roll, el millor que s’ha fet a Barcelona en molt de temps, i jo he pogut ser testimoni. Visca la Patti!

en → es
Que
en → es
,
en → es
assegut
en → es
Comunio
Anuncis

Petrucciani, que gran!

Estic escoltant en Michel Petrucciani, un excel·lent pianista de jazz que no us podeu perdre si mínimament esteu interessats per la música i sentiu una certa curiositat pel món del jazz. De veritat, és un autèntic massatge pels sentits, Us deixo, jo segueixo escoltant en Petrucciani.  Salut!

Casal Rock, la màgia de la música

Acabo de veure el programa final de  “Casal Rock”, m’ha entusiasmat, una molt bona idea capitanejada pel Marc Parrot que s’ha encarregat d’aprofitar la força vital que encara tenen  i d’injectar i il·lusió a una colla de persones grans als que la resignació els havia guanyat i que pensaven que ja no era hora ni moment de fer alguna cosa transcendent a la vida. La meva felicitació a tots ells.
La música és màgica i en aquest programa hem tingut una bona prova. Enhorabona Marc!

Esbjörn Svensson Trio, Jazz eclèctic que va venir del fred

284px-esbjorn_svensson2

Ja haureu vist per alguna de les meves entrades que el Jazz forma part de la col.lecció del meu iPod.  Si bé no sóc un entès, intento arreplegar informació i aprendre cada dia una mica més sobre aquest estil. Darrerament buscant noves sensacions he conegut als Esbjörn Svensson Trio, el Jazz que toca aquesta banda em transporta a una nova dimensió d’aquesta variant musical, Jazz en essència i  New Age, Funk, Rock i fins i tot tocs electrònics, amb aquesta barreja aconsegueixen crear una atmosfera suggerent i de vegades hipnòtica, el piano de  l’Esbjörn Svensson és el centre de tot plegat.

Una llàstima perquè l’any passat va morir en Esbjörn Svensson en un tràgic accident de busseig, de ben segur que tenia una brillant carrera per endavant. M’agradaria que aquesta entrada servís d’homenatge.

Web del grup:

http://www.est-music.com/

Jack Johnson, el massatge de la guitarra

Pels que no conexeu Jack Johnson, us diré que és un cantant sortit del món de surf professional d’una manera “accidental”. Una convalescència d’un accident de surf el va portar a compondre i tocar cançons amb la guitarra, aquí més o menys va començar la seva carrera musical.

Molt recomanable l’últim disc “Sleep through the static”, catorze temes deliciosos.

Un post amb molt de “swing”

De sempre que sóc un gran amant de la música, i com a tal amb el transcurs del temps el meu gust per la mateixa ha anat variant i ampliant-se. De jove m’agradaven els sons més radicals -Rock and Roll, Heavy, Punk, Hard-. Encara recordo els temps en que algunes poques emisores de FM emetien músiques innovadores i punteres per l’época, lluny de la “patxanga nacional” que ens envoltava -primers anys setanta-. De mica en mica el panorama va anar canviant i durant uns quants anys, els setanta i els vuitanta, van fer bullir el món musical del país amb molta producció pròpia de qualitat.

Crec que avui dia és molt difícil fer coses noves, encara que no impossible, es diria que està tot inventat; però el món de la música és tan ampli que pràcticament no te l’acaves mai, aprofitant això últim,  en aquests últims anys, m’he dedicat a tafanejar en aquest ampli món, i és encara que trobo sons que em conmouen i entussiasmen, descobreixo estils que abans denostava i ritmes moltes vegades sentits i ara escoltats.

He de confessar que el so distorsionat d’una bona guitarra elèctrica encara m’excita, però cada vegada més al meu “jukebox” s’hi poden trobar ritmes vinculats al Jazz, estil que cada dia m’agrada més. Tot va començar amb la meva curiositat pels clàssics, aquí, internet ha sigut el meu gran aliat -font inesgotable-, poc a poc  les melodies desincopades dels “solos” de saxo, piano o trompeta van anar fent-se un racó al meu cervell fins convertir-se en un autèntic plaer.

Em pregunto perquè no n’hia emissores de jazz a la FM de la mateixa manera que trobem estacions especialitzades en clàssica, pop o rock. Ja sé que em direu que a internet es troben moltes, el cas es que segueixo pensant que el jazz és una música denostada al nostre país, fet no justificat pel gran nombre d’aficionats i també de bons intèrprets.

Us deixo links de les meves recomanacions clàssiques:

Una web interessant per començar a conèixer el jazz:

http://www.apoloybaco.com/paginamaestrajazz.htm

Aquí podeu descarregar dos àlbums de recopilacions superiors de la discogràfica “Blue Note”, el segell jazzístic per excel.lència:

V.A., The Best of Blue Note – A Selection from 25 Best Albums – (1994) 1Cd

Temas:
1 Art Blakey Moanin’ (9:30)
2 Kenny Burrell Midnight Blue (4:00)
3 Duke Ellington Caravan (4:12)
4 Count Basie The Kid From Red Bank (2:36)
5 Bud Powell Un Poco Loco (4:43)
6 Charlie Parker Ornithology (4:23)
7 Miles Davis Rocker (3:03)
8 Dexter Gordon I Guess I’ll Hang My Tears Out To Dry (5:20)
9 Chet Baker Let’s Get Lost (3:41)
10 Sonny Rollins Tune Up (5:42)
11 Thelonious Monk Criss Cross (2:55)
12 John Coltrane Blue Train (10:40)
13 Herbie Hancock Maiden Voyage (7:55)
14 Horace Silver Que Pasa (Trio Version) (5:35)

Descarregar aquí:

http://rapidshare.com/files/88702655/Blue_Note_-_A_Selection_From_25_Best_Albums.part1.rar

PATTI SMITH, la integritat del Rock’n Roll en estat pur

A diferència d’altres, Patti Smith no s’ha convertit en un vell dinosaure del Rock que es resisteix a envellir i que munta grans espectacles per intentar no caure en l’oblit i treure uns calerons, de pas. La Patti és un exemple d’integritat i compromís, aspectes que combina perfectament amb les seves aptituts de cantant, compositora i poetisa.

L’any 2007 va publicar el seu últim àlbum: “Twelve”, una personal recopilació d’uns quants temes roqueros, interpretats a la seva manera, una delícia, sentir aquestes cançons amb la particular veu de la Patti.

Us deixo aquest vincle on podeu veure una entrevista feta per Televisió de Catalunya fa uns quants mesos.