Eastwood, el cinema és ell

He vist unes quantes pel.lícules de’n Clint Eastwood i s’ha convertir per a mi en un referent de primer nivell, encara recordo “Gran Torino” demolidora, impactant, amb un Clint Eastwood ja gran però en plenitud de condicions.
“Mas allá de la vida” no és una de les seves millors pel.lícules però jo he sortit del cine amb la sensació d’haver viscut una experiència transcendental i emocional intensa, Eastwood és un mestre “tocant la fibra”. Llarga vida al mestre!

Anuncis

Moon, o com retrobar la ciència ficció de debò

En aquesta  pel·lícula que m’ha sorprés gratament, és veritat que es poden trobar una pila de referències del cinema clàssic de ciència ficció con Alien, Balde Runner, 2001, etc. però tenint en compte que el film va ser rodat amb un molt baix pressupost, el resultat és sorprenent. Amb només un actor aquest film ens enganxa fins el final i això només s’explica per la gran qualitat de la feina. Molt recomanable i imprescindible pels amants de la ciència ficció.

La hora de los valientes

Aquest és el títol de una pel.lícula de l’any 1998 d’Antonio Mercero i protagonitzada per Gabino Diego. Ja fa cinc o sis anys que la vaig veure i tinc molt bon record d’ella, el cinema que se centra en la Guerra Civil Espanyola sempre m’ha interessat, aquest film barreja una història tendra i emotiva amb una defensa compromesa de l’art i la cultura com a senyals d’identitat i dignitat humana i social.

Up in the air

Ahir vam anar a veure “Up in the air”, Recomano molt aquesta pel·lícula, molt adient pers aquests temps convulsos. De gènere inclassificable, no sabria dir si vaig veure un drama o una comèdia, el que si que sé és que vaig poder gaudir d’unes magnífiques interpretacions -George Clooney i Anna Kendrick- i d’una història amb tocs d’humor i molts moments per a reflexionar amb la realitat que ens toca viure. Si us va agradar Juno, us agradarà molt “Up in the air”.

Woody Allen, el “guiri”

vicky-cristina-barcelona-penelope-cruz2

No puc deixar de dir que estic una mica sorprés pel fet de que la Pé estigui en el punt de mira de tothom i estigui rebent premis i reconeixement  generalitzat pel seu treball a “Vicky Cristina Barcelona”. Segueixo pensant el que reflexo al meu post sobre la película encara que puc comprovar que la meva opinió és minoritària.

Si aquesta matinada la Penélope obté un Òscar, estaré molt content sobre tot pel fet que reconèixer que és una gran actriu amb una carrera impecable i brillant, però, no ens enganyem, el seu paper a la película de’n Woody Allen i el seu ressó és pura anècdota.

En Woody Allen fa catúfols

Després d’acavar de veure la pel.lícula no he sigut capaç de posar altre títol a aquest post.

Definitivament confirmat: és una pel.lícula d’encàrrec. Woody Allen hauria quedat millor si no hagués fet aquest film, millor amb els seus seguidors i millor amb Barcelona per la imatge que ha deixat d’ella. Tot i això estic segur que Barcelona es consolidarà més encara con a ciutat de referència a nivell mundial, tothom voldrà visitar-la encara més i l’alcalde estarà molt content; però la imatge que tindran de nosaltres serà totalment distorsionada. No entenc el poupurri de tòpics que surten constantment, guitarres espanyoles barrejades amb saturació gaudiniana i ramblera. El Bardem ho podria haver fet molt millor, o no, la peli no dona per més,  la Penélope fa un paper totalment exagerat i sobreactuat i la Scarlett, ni fu ni fa.

Resumint, si Woody Allen va fer un film com Match Point en el que Londres tenia una presència magistral però no invasiva que enmarcava un brillant guió, perquè no ha pogut fer el mateix amb Vicky Cristina Barcelona?

Cinema espanyol, estimat i odiat-2

Ahir vaig veure “Los girasoles ciegos”, una pel.lícula impecable, genial la reconstrucció i ambientació de l’època, però em va semblar un pèl pretensiosa. La Verdú el Càmara fan un treball de primera, també haig de dir que sento una certa devoció per la Maribel Verdú que encaixa a la perfecció amb els papers enmarcats al voltant de la Guerra Civil -“Amantes”-. Vaig arribar al final de la peli amb una sensació de que s’havien quedat coses pel camí, s’hem va fer massa curta amb una final sobtat i brusc. El resultat cinematogràfic a nivell de guió podria haver sigut més rodó; de totes maneres és digne i crec que val la pena veure el film, això sí, per iniciats en el cinema espanyol.

Cinema espanyol, estimat i odiat

Perquè el cinema espanyol crea clarament dos bàndols ben definits?: partidaris i detractors, és difícil trobar un terme mitjà. El nostre cinema no té una salut de ferro, això és evident, els contrastos a través del temps són molt marcats, podem passar mesos sense veure una pel.lícula d’una qualitat acceptable, també hem d’admetre que les temàtiques varien molt dels estàndarts americans, el efectes especials i les grans produccions no són el més comú, però no es pot negar que de tant en tant surt algun produccte que val la pena.

Podria posar con a exemple l’últim film de la Coixet, “Elegy”, ja sé que em direu que aixó és pràcticament un producte americà, però no hem d’oblidar que l’estil de les seves pel-lícules és si més no, europeu.

I què em dieu de l’Almodòvar? jo crec que és únic, encara que per mi els seus últims films no són els millors, em quedo amb el “triangle” “Todo sobre mi madre”, “mujeres l borde…” i “La ley del deseo”.

Podriem començar a nomenar pelis i més pelis, però no és això el que vull, el que volia era intentar entendre el perquè hi ha gent que mai veurà una pel.lícula feta aquí, “si és espanyola és una porquería”. En el fons alguna cosa no deu funcionar del tot bé quan això passa, de tant en tant surt alguna producció infumable.

Jo, sempre que pugui, intentaré veure les pelis que aquí es filmen, amb una mica de sentit crític, es clar. Per cert, la meva recomanació, una peli que vaig veure no fa gaire a la tv i que em va agradar força: “Mala uva”, jo no la coneixia, té quatre anys i jo sense enterar-me,  em va sorpendre gratament. Avui fan a la tv la primera del José Corbacho: “Tapas”, un bon film fet amb quatre mitjans i amb un resultat quasi rodó. Aquest cap de setmana s’estrena “Los girasoles ciegos”, ja us diré que em sembla.

“AL OTRO LADO” Fatih Akin

Últim film del realitzador alemany, molt recomanable i amb un to menys dur que “Contra la pared”.

Personatges solitaris que van de un cantó a l’altre buscant alguna veritat que aporti sentit a les seves vides. És la segona película que veig d’aquest jove director i no ha baixat el seu bon nivell, diuen que la seva propera película serà una comèdia.

Vicky Cristina Barcelona…

Tots els amants del cinema de Woody Allen i més els catalans, esperem en candeletes l’estrena de la pel.lícula rodada a Barcelona. Si bé, he de dir que tinc una certa temença de que estiguem davant d’un film “d’encàrrec” i que no s’ajusti als mínims estandarts de qualitat inherents a les creacions del geni; el temps ho dirà. M’encomanaré a “Sant Woody” fins que la vegi.